Ara que has
començat a llegir Les aventures de Tom Sawyer, imagina que tu ets
Mark Twain i que escrius una de les aventures que viurà Tom Sawyer.
Penja-la aquí en un comentari i no t'oblidis de signar-la amb el teu nom!
Un dia Tom Swayer com sempre es va escapar de l’escola, el seu amic i ell van quedar al principi del camí per on sempre ells passaven per anar al riu, però aquell dia, estaven construint una casa, tots dos van decidir no passar-hi i agafar el camí de l’altre costat on hi vivien dos rodamóns que eren molt escandalosos i perillosos. Anat caminant van arribar davant de la casa, tots dos assustats van passar corrent fins que una trampa els va impedir continuar, ells molt assustats van intentar fugir però era impossible tenien que aconseguir una rama per poder trencar la red i així poder fugir de aquella estranya casa. Desprès de haver passat aquell mal moment van poder arribar al riu, però on sempre estaven les seves canyes ja no hi eren, estaven al riu flotant .Ningú dels dos volia tirar-se a l’aigua, així que ho van tenir que fer a sort. Per desgracia es va tenir que tirar en Tom. Ell no sabia nadar i la profunditat era la suficient per ofegar-se. Desprès de tots els inconvenients van poder arribar a casa a l’hora, per a que la tia d’en Tom no sospites res de que no havia anat a l’escola i tot el dia va viure una aventura. PATRICIA ENFEDAQUE CONTRERAS 2nD
UNA AVENTURA MES... UN GAT NEGRE: Era un dia com tots i el Tom anava cap a l’escola tot adormit, quan de sobte va veure un gat negre. Com que el noi, tampoc volia anar cap al col•legi, va decidir seguir el gat. Tenia el pel negre i una mirada intensa que donava tendresa, donava confiança. Era estrany perquè els gats son feréstecs i acostumen a donar misteri. Tom seguia el gat, i el felí anava per carrers foscos, per balles, turons.. però el nen era àgil així que podia seguir-lo perfectament. Van arribar a un descampat ple de grans arbres, semblava un bosc. El gat va escalar un arbre i quan va arribar a dal amb la seva mirada felina va mirar al tom com dient: “Que no pugues?”. Tom no s’ho va pensar dos vegades i va començar a escalar, tot i que li va costar més, va aconseguir arribar a dalt. Quan ja estaven a la copa del arbre de sobte es van entreveure entre les fulles, mil ulls rojos que miraven al nen i al gat negre. Poc a poc van anar sortint milers de gats: grans, petits, marrons, negres, grossos, sense cua... Tom no entenia el que estava passant, però els gats es van anar acomodant per la copa del arbre, i per el seus voltants. Un solet petit i blanquet es va posar damunt de la seva motxilla de l’escola. Va intentar obrir-la diversos cops amb el morro i finalment ho va aconseguir. Va olorar i va agafar el entrepà de pernil per esmorzar. Es van apropar tres o quatre gats mes. De sobte va sonar un “riiiiiiingggg” que s’assemblava al timbre de l’escola. Tom va mirar entre les fulles i va poder observar que l’escola estava just davant i que ja era hora de anar cap a casa. Va agafar les coses i es va d’expedir amb una carícia al gatet blanc i amb un gest amb la mà a tots. Va baixar del arbre i va anar corrents a casa. Va recorre tots els carres del poble fins a arribar a casa seva. Des de fora es podia olorar l’estofat i el nen n es va resistí gens, va entrar a casa directe a la cuina, quina gana tenia!
Era un dia càlid de mitjans d’agost, al cel no hi havia ni un sol núvol estava completament seré. En Tom estava al solà del poble estirat damunt de l’herba fresca, que en aquell temps tenia un color tant viu, amb una herba seca a la boca i el cap mig cot amb una gorra que li feia una mica d’ombra. Però en realitat no estava tant bé com semblava havia anat a parar en aquell lloc perquè s’havia escapat de casa. La Tia Polly l’havia castigat sense poder dinar ja que en Tom no volia fregar els plats. Ara estava ben esvait però de sobte va tenir una idea i es va dir a si mateix: << Deuen ser ja les cinc de la tarda, hora en que la Tia Polly va a comprar, millor que vagi ha agafar una mica d’energia i provisions per si tampoc em deixa sopar>>. Amb aquell somriure de satisfacció que treia per sota el nas va anar caminant cap a casa xino-xano i amb molt de compte per si es trobava la Tia Polly, al ser un poble tan petit podia passar qualsevol cosa i havia d’anar amb precaució. En arribar va comprobar que no hi hagués ningú a la part exterior de la casa per entrar de puntetes fins a la porta de darrera. I així ho va fer! sense parar de mirar a banda i banda va agafar suaument el pany i va creuar els dits perquè la porta estigués oberta, i sí així va ser! En Tom ja s’ imaginava assegut a la taula sense parar de menjar, però encara era massa aviat per cantar victòria. Un cop a dins va escoltar atentament per si sentia algún soroll que determinés que la Tia Polly fos a casa, però res no es sentia ni una mosca, així que es va tornar a posar de puntetes i es va dirigir ràpidament cap a la cuina i quan ja hi va ser va veure que havia deixat encara és plats per ell i que la cuina encara estava pitjor que abans i es va tornar a exclamar a si mateix: << Ja puc córrer a agafar menjar, està clar que avui tampoc sopo! >>. I ràpidament va agafar una cadira per arribar fins al prestatge de dalt de l’armari però justament en aquell moment va relliscar amb el sabó de casa que debia haver caigut del marbre. En Tom va caure de morros a terra i amb ell la meitat de l’armari i justament en aquell moment es va sentir un: “ Nyec” . La Tia Polly ja havia arribat i quan va veure a en Tom estés a terra li va dir amb un tó de veu alt: - Mira que n’ets jo que t’havia deixat més feina i tu encara t’en has afegit! Tom va esbufegar i es va dir: << Mai tornaré a deixar la feina per el final >> . Ara si que s’imaginava fregant i enllestint la cuina durant tota la nit.
T'HAN PRÉS EL PÈL? Tom es va llevar d’hora: no volia arribar tard el primer dia de treball! Es va posar els seus pantalons i es va lligar els cordons de les sabates i, seguidament, va agafar totes les botelletes plenes, vigilant que no en caigués cap. Mentre arribava a la plaça, va observar com Huck i Joe l’estaven esperant amb el cartell de promoció. Tots tres ja estaven preparats per començar el seu negoci com a venedors. Aquest producte és un medicament que augmenta el creixement del pèl, i és exclusivament inventat per ells. Van començar a recitar les frases que havien acordat i, en un tres i no res, la plaça es va omplir ple de curiosos. D’aquesta manera, Huck va començar a explicar de què es tractava aquell innovador i sensacional producte. Amb el permís d’en Tom, aquest va regalar una mostra gratuïta a tots els que en demanessin. En pic la gent se’n va anar, van començar a apuntar la gent que n’hi havia agafat: aquella nit seria atrafegada! Quan tot el poble se’n va anar a dormir, Tom va posar totes les perruques i el pot de cola que havien preparat els tres nois el dia abans, i va anar a buscar als seus amics. Així que, quan els tres nois ja estaven reunits, van anar sigil•losament casa per casa a enganxar una mica de cabell als que ho havien provat. A l’endemà, tots estaven meravellats: havia funcionat! Cada dia visitava més gent la paradeta, i cada cop els homes eren més peluts. Què faria Tom amb tants diners i tants goril•les? Per Mar Moliné 2nD
LES AVENTURES DE TOM SAWYER UNA HISTÒRIA LLARGA Un dia d’estiu, per la tarda, en Tom, Huckleberry i Joe no saben que fer. En Tom proposa: -Anem al port a veure els vaixells que amarren i salpen? Hi estan tots d’acord. Així que caminen una bona estona però al final hi arriben. En aquell mateix instant amarra allí un vaixell de mercaderies. Tots tres amics diuen a l’hora: -Pugem-hi! Corren fins a rampa que uneix l’embarcació am terra ferma. Fan dues enormes gambades i ja son a bord. Busquen un amagatall per a que ningú els pugi descobrir. Veuen una xarxa bastant gran, a popa on s’hi podrien amagar tots tres, encara hi hauria espai per a una altra persona o per si algú es volia estirar. Quan estan envoltats de xarxa, tota la colla s’adorm profundament. Al cap d’una estona el vaixell salpa i ells encara son a bord dormint com a socs. L’alarma fa sonar una alarma, de sobte tots tres es desperten i veuen que s’estan movent a tota pastilla creuant el riu cap al nord. -Renoi!-Va exclamar en Joe tot empipat. -Tranquil Joe, tranquil•litzat- Va dir en tom.- Si volem marxar, saltem a l’aigua i llestos. Podríem fer com aquella vegada a l’illa. -Sí, venga saltem!- Exclama en Huck empenyent-los a tots cap a la borda i finalment tirant-los a l’aigua. Els tres amics neden fins a la riba. Quan hi arriben descansen una estona i pensen com anar cap a casa abans de sopar. Al cap d’una hora ja han trobat la solució. Hi aniran amb cavall! L’animal es deu haver escapat d’alguna granja perquè és de tir. Àgilment el munten, com si fossin vaquers i cavalquen fins al poble. Al arribar-hi tota la mainada els miren bocabadats i criden ‘’Don l’heu tret aquest cavall?’’. Els vaquers no contesten i passegen pel carrer amb un aire de superioritat. Desprès de passejar una estona van a casa d’en Joe i el deixen. També van a casa d’en Tom i el vaquer sense experiència s’acomiada d’en Huck xocant-li la ma i entra cap a dins. Al entrar sent un crit de la seva titeta: -Tom Sawer, on redimonis t’havies posat!? -És una llarga historia, tia. Laia Marimon Panadès 2nD
Un dia, de bon matí, Tom es va llevar i va veure que ningú de casa s'havia aixeca't del llit. així, doncs es va vestir i va baixar les escales fins trobar-se fora al carrer.
Feia un fred d'escàndol, però ell va pensar que quanta més estona passes, aviat faria calor i no li va donar importància.
Va estar més de dues hores caminant sol, li donava igual, però el estrany era que ningú del seus amics estigues amb ell. Pensava que ja no volien ser amic seu, ignoraven i després pensava que eren paranoies que es muntava ell.
No s'havia que fer, estava trist i desanimat, fins que va sentir un soroll que venia d'una casa gran, sense molt color i bastant vella. La curiositat de saber el que passava era tan gran, que és va atansar silenciosament amb una finestra que estava mitg oberta. Va ficar-hi l'ullet per guaitar i.... Deu meu senyor! la senyora Curnell li estava tirant pastissos a la cara al sau home! No entenia res, però a ell sol li preocupaven els deliciosos i dolços pastissets de tota mena.
Es va decidir a entrar, mentres que la dona perseguia al seu home per tota la casa amb una d'aquells pastissos tan bons a la mà. De puntetes, a quatre grapes, fent el pi, va anar avansant amb diferents maneres que s'hi li poguessin imaginar, fins que és va trobar davant seu un pastis de xocolata recent fet, sense pensar-s'ho gaires vegades el va agafar i poc a poquet va marxar sense fer soroll.
Malauradament, la dóna estava davant la porta amb un gest de mal geni que no se l'guantava. Van estar tots dos, una bona estona corrents al voltant de la taula que hi havia al costat de la porta de surtida. Finalment, Tom, va aconseguir marxar d'aquella casa de bojos amb un pastis de més aplastat a la seva cara.
Des de llavors els pastisos els menja amb disgust, recordant a la senyora Collins.
Un bon dia el Tom es va alçar aventurer i va decidir que aníria al bosc a enterrar un collar que tenia un valor sentimental, el volia enterrar per un futur que algú el trobés.
Tom va sortir de casa tot emocionat, quan va arribar al bosc no s'havia sota de quin arbre amagar el collar, Així que el primer que va trobar que estava una mica més amagat, va fer-hi un forat al terra u va ficar el collar a dins.
Mentres l'estava tapant i asseguran-se de que ningú l'estava observant va sentir que una rama del arbre del costat es va desplomar al seu damunt. Per sort no es va fer mal però estava molt espantat. Seguidament va fer un cop d'ull a l'arbre, va veure un gat que no podia baixar i que havia sigut ell el que havia tirat la rama.
Tom va pujar al arbre, va baixar al gat i els dos junts van tornar cap a casa.
En Tom estava a l'escola i va veure al seu amic Huck que el cridava desde l'altra banda de la finestra. Quan va sortir al pati, va saltar el mur que envoltava l'escola i va marxar amb ell. Van anar a passejar per la vora del riu Mississípi com feien semore. Els hi va entrar una mica de gana i van decidir agafar algunes pomes d'un hort que hi havia aprop. Mentres es colaven va sortir el pagès d'una caseta. -Que feu lladregots?!- Va cridar dirigin-se als nois. -Ràpid, sortim d'aquí- Va dir en Tom corren cap a la sortida. -Ja veureu com us enxampi. El pagès va deixar anar uns gossos que van correr cap als nois. -Llencem-nos al riu- Va dir en Huck, llençant-se al riu. Es van esfonçar sota l'aigua fins que el pagès i els gossos van marxar. Van estar una estona banyant-se al riu. Quan van sortir es van asseure a la riba del riu a mirar com passaven els vaixells. Estaven tan cansats de la correguda que havien fet fugint del pagès que es van adormira a l'herba.
En Tom va notar que li estiraven l'orella i es va despertar. Era la seva tia, que els havia vist dormin quan tornava de comprar. -Què fas aquí?- Va preguntar enfadada.- No hauries d'estar a l'escola? En Tom va intentar fugir, però la tia va ser més ràpida i el va agafar per la samarreta. El va agafar per una orella i se'l va endur cap a casa mentre el renyava.
Un dia Tom Swayer com sempre es va escapar de l’escola, el seu amic i ell van quedar al principi del camí per on sempre ells passaven per anar al riu, però aquell dia, estaven construint una casa, tots dos van decidir no passar-hi i agafar el camí de l’altre costat on hi vivien dos rodamóns que eren molt escandalosos i perillosos.
ResponEliminaAnat caminant van arribar davant de la casa, tots dos assustats van passar corrent fins que una trampa els va impedir continuar, ells molt assustats van intentar fugir però era impossible tenien que aconseguir una rama per poder trencar la red i així poder fugir de aquella estranya casa.
Desprès de haver passat aquell mal moment van poder arribar al riu, però on sempre estaven les seves canyes ja no hi eren, estaven al riu flotant .Ningú dels dos volia tirar-se a l’aigua, així que ho van tenir que fer a sort.
Per desgracia es va tenir que tirar en Tom. Ell no sabia nadar i la profunditat era la suficient per ofegar-se.
Desprès de tots els inconvenients van poder arribar a casa a l’hora, per a que la tia d’en Tom no sospites res de que no havia anat a l’escola i tot el dia va viure una aventura.
PATRICIA ENFEDAQUE CONTRERAS 2nD
UNA AVENTURA MES...
ResponEliminaUN GAT NEGRE:
Era un dia com tots i el Tom anava cap a l’escola tot adormit, quan de sobte va veure un gat negre. Com que el noi, tampoc volia anar cap al col•legi, va decidir seguir el gat. Tenia el pel negre i una mirada intensa que donava tendresa, donava confiança. Era estrany perquè els gats son feréstecs i acostumen a donar misteri.
Tom seguia el gat, i el felí anava per carrers foscos, per balles, turons.. però el nen era àgil així que podia seguir-lo perfectament. Van arribar a un descampat ple de grans arbres, semblava un bosc. El gat va escalar un arbre i quan va arribar a dal amb la seva mirada felina va mirar al tom com dient: “Que no pugues?”. Tom no s’ho va pensar dos vegades i va començar a escalar, tot i que li va costar més, va aconseguir arribar a dalt. Quan ja estaven a la copa del arbre de sobte es van entreveure entre les fulles, mil ulls rojos que miraven al nen i al gat negre. Poc a poc van anar sortint milers de gats: grans, petits, marrons, negres, grossos, sense cua... Tom no entenia el que estava passant, però els gats es van anar acomodant per la copa del arbre, i per el seus voltants.
Un solet petit i blanquet es va posar damunt de la seva motxilla de l’escola. Va intentar obrir-la diversos cops amb el morro i finalment ho va aconseguir. Va olorar i va agafar el entrepà de pernil per esmorzar. Es van apropar tres o quatre gats mes.
De sobte va sonar un “riiiiiiingggg” que s’assemblava al timbre de l’escola. Tom va mirar entre les fulles i va poder observar que l’escola estava just davant i que ja era hora de anar cap a casa.
Va agafar les coses i es va d’expedir amb una carícia al gatet blanc i amb un gest amb la mà a tots. Va baixar del arbre i va anar corrents a casa. Va recorre tots els carres del poble fins a arribar a casa seva. Des de fora es podia olorar l’estofat i el nen n es va resistí gens, va entrar a casa directe a la cuina, quina gana tenia!
CARLA FONT SALES 2NB
UNA VICTÒRIA MAL CANTADA
ResponEliminaEra un dia càlid de mitjans d’agost, al cel no hi havia ni un sol núvol estava completament seré.
En Tom estava al solà del poble estirat damunt de l’herba fresca, que en aquell temps tenia un color tant viu, amb una herba seca a la boca i el cap mig cot amb una gorra que li feia una mica d’ombra. Però en realitat no estava tant bé com semblava havia anat a parar en aquell lloc perquè s’havia escapat de casa. La Tia Polly l’havia castigat sense poder dinar ja que en Tom no volia fregar els plats.
Ara estava ben esvait però de sobte va tenir una idea i es va dir a si mateix: << Deuen ser ja les cinc de la tarda, hora en que la Tia Polly va a comprar, millor que vagi ha agafar una mica d’energia i provisions per si tampoc em deixa sopar>>.
Amb aquell somriure de satisfacció que treia per sota el nas va anar caminant cap a casa xino-xano i amb molt de compte per si es trobava la Tia Polly, al ser un poble tan petit podia passar qualsevol cosa i havia d’anar amb precaució.
En arribar va comprobar que no hi hagués ningú a la part exterior de la casa per entrar de puntetes fins a la porta de darrera. I així ho va fer! sense parar de mirar a banda i banda va agafar suaument el pany i va creuar els dits perquè la porta estigués oberta, i sí així va ser! En Tom ja s’ imaginava assegut a la taula sense parar de menjar, però encara era massa aviat per cantar victòria. Un cop a dins va escoltar atentament per si sentia algún soroll que determinés que la Tia Polly fos a casa, però res no es sentia ni una mosca, així que es va tornar a posar de puntetes i es va dirigir ràpidament cap a la cuina i quan ja hi va ser va veure que havia deixat encara és plats per ell i que la cuina encara estava pitjor que abans i es va tornar a exclamar a si mateix: << Ja puc córrer a agafar menjar, està clar que avui tampoc sopo! >>.
I ràpidament va agafar una cadira per arribar fins al prestatge de dalt de l’armari però justament en aquell moment va relliscar amb el sabó de casa que debia haver caigut del marbre. En Tom va caure de morros a terra i amb ell la meitat de l’armari i justament en aquell moment es va sentir un: “ Nyec” .
La Tia Polly ja havia arribat i quan va veure a en Tom estés a terra li va dir amb un tó de veu alt:
- Mira que n’ets jo que t’havia deixat més feina i tu encara t’en has afegit!
Tom va esbufegar i es va dir: << Mai tornaré a deixar la feina per el final >> . Ara si que s’imaginava fregant i enllestint la cuina durant tota la nit.
Júlia Codina 2n B
T'HAN PRÉS EL PÈL?
ResponEliminaTom es va llevar d’hora: no volia arribar tard el primer dia de treball! Es va posar els seus pantalons i es va lligar els cordons de les sabates i, seguidament, va agafar totes les botelletes plenes, vigilant que no en caigués cap. Mentre arribava a la plaça, va observar com Huck i Joe l’estaven esperant amb el cartell de promoció. Tots tres ja estaven preparats per començar el seu negoci com a venedors. Aquest producte és un medicament que augmenta el creixement del pèl, i és exclusivament inventat per ells. Van començar a recitar les frases que havien acordat i, en un tres i no res, la plaça es va omplir ple de curiosos. D’aquesta manera, Huck va començar a explicar de què es tractava aquell innovador i sensacional producte. Amb el permís d’en Tom, aquest va regalar una mostra gratuïta a tots els que en demanessin. En pic la gent se’n va anar, van començar a apuntar la gent que n’hi havia agafat: aquella nit seria atrafegada! Quan tot el poble se’n va anar a dormir, Tom va posar totes les perruques i el pot de cola que havien preparat els tres nois el dia abans, i va anar a buscar als seus amics. Així que, quan els tres nois ja estaven reunits, van anar sigil•losament casa per casa a enganxar una mica de cabell als que ho havien provat. A l’endemà, tots estaven meravellats: havia funcionat! Cada dia visitava més gent la paradeta, i cada cop els homes eren més peluts. Què faria Tom amb tants diners i tants goril•les?
Per Mar Moliné 2nD
LES AVENTURES DE TOM SAWYER UNA HISTÒRIA LLARGA
ResponEliminaUn dia d’estiu, per la tarda, en Tom, Huckleberry i Joe no saben que fer. En Tom proposa:
-Anem al port a veure els vaixells que amarren i salpen?
Hi estan tots d’acord. Així que caminen una bona estona però al final hi arriben. En aquell mateix instant amarra allí un vaixell de mercaderies. Tots tres amics diuen a l’hora:
-Pugem-hi!
Corren fins a rampa que uneix l’embarcació am terra ferma. Fan dues enormes gambades i ja son a bord. Busquen un amagatall per a que ningú els pugi descobrir. Veuen una xarxa bastant gran, a popa on s’hi podrien amagar tots tres, encara hi hauria espai per a una altra persona o per si algú es volia estirar. Quan estan envoltats de xarxa, tota la colla s’adorm profundament.
Al cap d’una estona el vaixell salpa i ells encara son a bord dormint com a socs. L’alarma fa sonar una alarma, de sobte tots tres es desperten i veuen que s’estan movent a tota pastilla creuant el riu cap al nord.
-Renoi!-Va exclamar en Joe tot empipat.
-Tranquil Joe, tranquil•litzat- Va dir en tom.- Si volem marxar, saltem a l’aigua i llestos. Podríem fer com aquella vegada a l’illa.
-Sí, venga saltem!- Exclama en Huck empenyent-los a tots cap a la borda i finalment tirant-los a l’aigua. Els tres amics neden fins a la riba. Quan hi arriben descansen una estona i pensen com anar cap a casa abans de sopar.
Al cap d’una hora ja han trobat la solució. Hi aniran amb cavall! L’animal es deu haver escapat d’alguna granja perquè és de tir.
Àgilment el munten, com si fossin vaquers i cavalquen fins al poble.
Al arribar-hi tota la mainada els miren bocabadats i criden ‘’Don l’heu tret aquest cavall?’’. Els vaquers no contesten i passegen pel carrer amb un aire de superioritat. Desprès de passejar una estona van a casa d’en Joe i el deixen. També van a casa d’en Tom i el vaquer sense experiència s’acomiada d’en Huck xocant-li la ma i entra cap a dins.
Al entrar sent un crit de la seva titeta:
-Tom Sawer, on redimonis t’havies posat!?
-És una llarga historia, tia.
Laia Marimon Panadès 2nD
El PASTÍS.
ResponEliminaUn dia, de bon matí, Tom es va llevar i va veure que ningú de casa s'havia aixeca't del llit. així, doncs es va vestir i va baixar les escales fins trobar-se fora al carrer.
Feia un fred d'escàndol, però ell va pensar que quanta més estona passes, aviat faria calor i no li va donar importància.
Va estar més de dues hores caminant sol, li donava igual, però el estrany era que ningú del seus amics estigues amb ell. Pensava que ja no volien ser amic seu, ignoraven i després pensava que eren paranoies que es muntava ell.
No s'havia que fer, estava trist i desanimat, fins que va sentir un soroll que venia d'una casa gran, sense molt color i bastant vella. La curiositat de saber el que passava era tan gran, que és va atansar silenciosament amb una finestra que estava mitg oberta. Va ficar-hi l'ullet per guaitar i.... Deu meu senyor! la senyora Curnell li estava tirant pastissos a la cara al sau home! No entenia res, però a ell sol li preocupaven els deliciosos i dolços pastissets de tota mena.
Es va decidir a entrar, mentres que la dona perseguia al seu home per tota la casa amb una d'aquells pastissos tan bons a la mà. De puntetes, a quatre grapes, fent el pi, va anar avansant amb diferents maneres que s'hi li poguessin imaginar, fins que és va trobar davant seu un pastis de xocolata recent fet, sense pensar-s'ho gaires vegades el va agafar i poc a poquet va marxar sense fer soroll.
Malauradament, la dóna estava davant la porta amb un gest de mal geni que no se l'guantava. Van estar tots dos, una bona estona corrents al voltant de la taula que hi havia al costat de la porta de surtida. Finalment, Tom, va aconseguir marxar d'aquella casa de bojos amb un pastis de més aplastat a la seva cara.
Des de llavors els pastisos els menja amb disgust, recordant a la senyora Collins.
AVENTURA TOM SAWYER.
ResponEliminaUn bon dia el Tom es va alçar aventurer i va decidir que aníria al bosc a enterrar un collar que tenia un valor sentimental, el volia enterrar per un futur que algú el trobés.
Tom va sortir de casa tot emocionat, quan va arribar al bosc no s'havia sota de quin arbre amagar el collar, Així que el primer que va trobar que estava una mica més amagat, va fer-hi un forat al terra u va ficar el collar a dins.
Mentres l'estava tapant i asseguran-se de que ningú l'estava observant va sentir que una rama del arbre del costat es va desplomar al seu damunt. Per sort no es va fer mal però estava molt espantat. Seguidament va fer un cop d'ull a l'arbre, va veure un gat que no podia baixar i que havia sigut ell el que havia tirat la rama.
Tom va pujar al arbre, va baixar al gat i els dos junts van tornar cap a casa.
En Tom estava a l'escola i va veure al seu amic Huck que el cridava desde l'altra banda de la finestra. Quan va sortir al pati, va saltar el mur que envoltava l'escola i va marxar amb ell. Van anar a passejar per la vora del riu Mississípi com feien semore. Els hi va entrar una mica de gana i van decidir agafar algunes pomes d'un hort que hi havia aprop. Mentres es colaven va sortir el pagès d'una caseta.
ResponElimina-Que feu lladregots?!- Va cridar dirigin-se als nois.
-Ràpid, sortim d'aquí- Va dir en Tom corren cap a la sortida.
-Ja veureu com us enxampi.
El pagès va deixar anar uns gossos que van correr cap als nois.
-Llencem-nos al riu- Va dir en Huck, llençant-se al riu.
Es van esfonçar sota l'aigua fins que el pagès i els gossos van marxar.
Van estar una estona banyant-se al riu. Quan van sortir es van asseure a la riba del riu a mirar com passaven els vaixells. Estaven tan cansats de la correguda que havien fet fugint del pagès que es van adormira a l'herba.
En Tom va notar que li estiraven l'orella i es va despertar. Era la seva tia, que els havia vist dormin quan tornava de comprar.
-Què fas aquí?- Va preguntar enfadada.- No hauries d'estar a l'escola?
En Tom va intentar fugir, però la tia va ser més ràpida i el va agafar per la samarreta. El va agafar per una orella i se'l va endur cap a casa mentre el renyava.